1-. El de "me comí ayer un bocata de calamares que estaba..." camina con la parte 'externa' del pie, ligero contoneo al caminar, ligero también movimiento de brazos. La voz es algo rasgada y es simpático, algo 'clown'. Energía baja.
2-. El de "ayer em encontré con Tomás" camina con la punta del pie, culo en pompa y el torso ligermante inclinado hacia delante. Mueve lo sbrazos un poco descontrolado, igual de descontrolado que su risa, es feliz. Energía alta.
1r: "jo no he sigut" preocupat, caminar lent, amb impresició, mirada que defuig
2n: "la pija prepotent" camina amb puntetes, esquena recta, remenant el cul, mirada altiva, celles alçades, llavis apretats i cap enfora (tipu un petó, però amb xuleria)
Com que el Gus ja m’està donant peneta ejej explicaré els dos personatges que em vaig trobar jo:
1-Un home vell ( d'uns 80 anys) que caminava amb l'esquena encorbada i la panxa endavant, mentre que els braços se li queien i els movia molt alegrement, al ritme dels passos. La mandíbula la portava inusualment tirada cap endavant xD. Energia alta. 2- Un home coix, amb la cama totalment estirada. La mirada la tenia bastant perduda. Energia baixa. ( ja veieu que aquest no era gaire especial)
Que consti que ahir vaig voler comentar però en vista de l'èxit em vaig rajar però la intenció hi era ehh!
que anava a dir...? axo jeje! els meus personatges són.. alla va!:
1) "vols anar amb mi al cine?", "a veure que?", "saw VI", "ja l'he vist", "aix...". El caminar és de puntetes amb l'esquena corbada i el cap amunt. Expressa vergonya i és d'energia baixa.
2) "On són els meus tres mil euroooos????". El caminar és una mica pallasso axecant les cames i movent molt els braços. Energia alta.
El meu únic personatge...és una noia que camina amb prepotencia...a l'hora una mica paveta...i sempre am el so de "ai"....camina amb el cap més aviat cam amunt, i les cames molt rectes...rollo model...però no...i wenu gesticulant amb les mans..
No és un gran personatge...ho sé...el pròxim...m'el curraré més.. :)
Els meus personatges eren, aquell de: -"quina vagancia tot", era d'energia baixa, concentrava tot el pes als peus i els braços els portava caiguts. A l'hora de caminar, deixaba caure el taló i després la punta.
I el de: "volaré!": tenia energia alta, movia els brazços bastant pero lo que destacava més era que caminava del taló a la punta pero remarcant molt aquesta, de tal manera que semblava que volgués pegar un saltet.
mi personage que tengo mas cogido era el que hice el ultimo dia. es un personage de energia alta. camina con piernas ligeramente flexionadas, y acompañado el paso con un movimiento del brazo derecho. le domina en exceso la lubricidad.., A ver si me pongo al dia con el blog y con los personages un besazo a todos
Holaaaa, a veure, els meus personatges eren: 1. El/la pasota: Caminava al ritme peu-ma peu-ma, anava tranquil/a, el seu so era també de tan en quant un pim despreocupat...anava tranquil/a vamos! 2. Una espècie de emprenyat/ada i capficat/ada. Aquesta vegada caminava ajudat/ada per un cop de braç, mirada a terra i un so PaM més agressiu. La seva salutació era una decidida enganxada de mà i, si la cosa era més profunda, una "palmadita" a l'esuquena!
El segon persontage que jo he fet és, és una persona, concretament un noi, que camina més aviat enfadat. Camina movent els braços al mateix compàs que els peus, que aquest els mou exageradament i amb les puntes dels peus cap a fora, i l'esquena una mica inclinada enrera...
Em falta el tercer personatge...que no en trobo cap....pro niré mirant ;)
Hola gente por fin escribo en el blog aquí van mis deberes, jiji.
PERSONAJE 1 Con prisas. Mujer. Energía alta. Anda toda rígida, espalda recta, cabeza erguida y culo prieto. Sus pasos son cortos pero rápidos. Bazo izquierdo pegado al cuerpo, brazo derecho un poco abierto y la mano recta perpendicular al cuerpo señalando nerviosismo. Su pasión seria la lujuria. Su nivel de relación con los otros es muy próximo y de contacto.
PERSONAJE 2 Desconfiando de mi alrededor. Hombre. Energía alta. Anda con los talones, primero apoya mucho los talones y con ligereza luego la punta y tiene mucho rebote. La cabeza mira a todos los lados de modo desconfiado. Sus pasos son bastante abiertos, largos no muy rápidos, se toma su tiempo, pero no pierde el ritmo. Brazo izquierdo doblado sujetando con la mano la “anza” de una mochila a la altura del pecho, brazo y mano derecha largo al lado del cuerpo pero sin contacto. Su nivel de relación es intermedio, se impregna de la actitud del otro. Su pasión seria el miedo.
PERSONAJE 3 Pasando del tema. Hombre. Energía baja. Anda arrastrando los pies y el cuerpo un poco doblado hacia delante, hombros y cabeza por delante, pecho y barriga doblado para atrás. Las piernas y los pies alineados a los hombros. Los brazos sueltos a lo largo del cuerpo sin apegarlos o bien dentro de los bolsillos de la chaqueta. Su forma de andar es despreocupada pero al mismo tiempo tiene el cuerpo un poco de tensión. Su nivel de relación es mínimo casi sin contacto. Su pasión seria la agresividad.
Y estos son mis tres personajes, poco a poco se irán moldeando.
Primer personatge (el “personatge mític de Lleida”…segur que l’heu vist pel carrer!) Camina amb els braços oberts pero flexionats, amb l’esquena doblegada i el cap endavant, amb la barveta aixecada. Té un nivell d’energia alt, i un ritme ràpid, i un espai petit. Quan s’apropa a algú, envaeix el seu espai, i si és una noia, intentar besar-la (a la galta), pero preparant el petó “des de lluny”, salibat. Motor situat a la barbeta. Es mou des de l’emoció de la lujuria. La mirada es fixa, amb cert toc de duresa.
Segon personatge (el “oye brothel!”) Aquest personatge té un caminar “xulesc”. Es basa en el fluctuar lateral d’un home llatí. Quan camina, el costat esquerra de la cadera “cau” cap avall, al temps que el cap se’n va cap a la dreta. La mirada és dura i distreta. Té un nivell d’energia mig-alt, un ritme lent i espai gran (quan se li apropa un home) i petit (quan és una noia). El motor està situat a la cadera. Es mou més aviat des de l’emoció de la rabia.
Tercer personatge (…inclasificable!! ;) ) Ara tinc un personatge nou: té un caminar rítmic pero desgarvat, amb una mica de “pluma “ (jejeje). És tímid, pero no ho sembla en algunes situacions. Bé, potser més que tímid, és excessivament prudent o cautelós. Té una energia mitja-baixa, un espai ampli, que defensa poc (el deixa envair per altres personatges, tot i sentir-se molt incòmode quan això succeeix). Pero també és ambigu, ja que la seva distància (la distància que “marca” en parlar) és petita, és a dir, no li importa que els altres s’apropin (això potser ho hauré de canviar?). Es mou des de l’emoció de la por. La mirada és toba, i discreta, excepte quan es sent intimidat, que mira fixament, pero “atravessant” l’interlocutor.
bé, de moment vaig fent els deures! ara falta ficar-li veu, a veure que passa!! ;)
16 comentarios:
Propuesta personajes Gus:
1-. El de "me comí ayer un bocata de calamares que estaba..." camina con la parte 'externa' del pie, ligero contoneo al caminar, ligero también movimiento de brazos. La voz es algo rasgada y es simpático, algo 'clown'. Energía baja.
2-. El de "ayer em encontré con Tomás" camina con la punta del pie, culo en pompa y el torso ligermante inclinado hacia delante. Mueve lo sbrazos un poco descontrolado, igual de descontrolado que su risa, es feliz. Energía alta.
proposta personatge Oriol:
1.-
2.-
això era una prova, si voleu fer-ho fàcil, heu de comentar amb anònim
osti sí Oriol, els teus personatges eren boníssims!
Allà van els meus:
1r: "jo no he sigut" preocupat, caminar lent, amb impresició, mirada que defuig
2n: "la pija prepotent" camina amb puntetes, esquena recta, remenant el cul, mirada altiva, celles alçades, llavis apretats i cap enfora (tipu un petó, però amb xuleria)
ala! ja ta! fins ara a tots!
Com que el Gus ja m’està donant peneta ejej explicaré els dos personatges que em vaig trobar jo:
1-Un home vell ( d'uns 80 anys) que caminava amb l'esquena encorbada i la panxa endavant, mentre que els braços se li queien i els movia molt alegrement, al ritme dels passos. La mandíbula la portava inusualment tirada cap endavant xD. Energia alta.
2- Un home coix, amb la cama totalment estirada. La mirada la tenia bastant perduda. Energia baixa. ( ja veieu que aquest no era gaire especial)
Apaaa! A comentaar!
7 comentariis! Això es va animant eh!
Comentaris Oriol: avui he fet els deures, tinc un personatge mític de Lleida, aveiam si el reconeixeu..
pel que fa a dilluns: 1.- personatge enèrgic, caminar xafant for el terra, energia alta, braços de robot...
2.- energia baixa, dona gran i de opulenta complexitat, li costa caminar...
Que consti que ahir vaig voler comentar però en vista de l'èxit em vaig rajar però la intenció hi era ehh!
que anava a dir...? axo jeje! els meus personatges són.. alla va!:
1) "vols anar amb mi al cine?", "a veure que?", "saw VI", "ja l'he vist", "aix...". El caminar és de puntetes amb l'esquena corbada i el cap amunt. Expressa vergonya i és d'energia baixa.
2) "On són els meus tres mil euroooos????". El caminar és una mica pallasso axecant les cames i movent molt els braços. Energia alta.
ester
El meu únic personatge...és una noia que camina amb prepotencia...a l'hora una mica paveta...i sempre am el so de "ai"....camina amb el cap més aviat cam amunt, i les cames molt rectes...rollo model...però no...i wenu gesticulant amb les mans..
No és un gran personatge...ho sé...el pròxim...m'el curraré més.. :)
4 / novembre / 2009 23:10
Mireya dice:
(comento tarde pero comento)
Els meus personatges eren, aquell de: -"quina vagancia tot", era d'energia baixa, concentrava tot el pes als peus i els braços els portava caiguts. A l'hora de caminar, deixaba caure el taló i després la punta.
I el de: "volaré!": tenia energia alta, movia els brazços bastant pero lo que destacava més era que caminava del taló a la punta pero remarcant molt aquesta, de tal manera que semblava que volgués pegar un saltet.
Andres dice:
mi personage que tengo mas cogido era el que hice el ultimo dia.
es un personage de energia alta. camina con piernas ligeramente flexionadas, y acompañado el paso con un movimiento del brazo derecho.
le domina en exceso la lubricidad..,
A ver si me pongo al dia con el blog y con los personages
un besazo a todos
Holaaaa,
a veure, els meus personatges eren:
1. El/la pasota: Caminava al ritme peu-ma peu-ma, anava tranquil/a, el seu so era també de tan en quant un pim despreocupat...anava tranquil/a vamos!
2. Una espècie de emprenyat/ada i capficat/ada. Aquesta vegada caminava ajudat/ada per un cop de braç, mirada a terra i un so PaM més agressiu. La seva salutació era una decidida enganxada de mà i, si la cosa era més profunda, una "palmadita" a l'esuquena!
Petooonts per tottts!! CriS
El segon persontage que jo he fet és, és una persona, concretament un noi, que camina més aviat enfadat. Camina movent els braços al mateix compàs que els peus, que aquest els mou exageradament i amb les puntes dels peus cap a fora, i l'esquena una mica inclinada enrera...
Em falta el tercer personatge...que no en trobo cap....pro niré mirant ;)
aida dice:
Hola gente por fin escribo en el blog aquí van mis deberes, jiji.
PERSONAJE 1 Con prisas.
Mujer. Energía alta. Anda toda rígida, espalda recta, cabeza erguida y culo prieto. Sus pasos son cortos pero rápidos. Bazo izquierdo pegado al cuerpo, brazo derecho un poco abierto y la mano recta perpendicular al cuerpo señalando nerviosismo. Su pasión seria la lujuria. Su nivel de relación con los otros es muy próximo y de contacto.
PERSONAJE 2 Desconfiando de mi alrededor.
Hombre. Energía alta. Anda con los talones, primero apoya mucho los talones y con ligereza luego la punta y tiene mucho rebote. La cabeza mira a todos los lados de modo desconfiado. Sus pasos son bastante abiertos, largos no muy rápidos, se toma su tiempo, pero no pierde el ritmo. Brazo izquierdo doblado sujetando con la mano la “anza” de una mochila a la altura del pecho, brazo y mano derecha largo al lado del cuerpo pero sin contacto. Su nivel de relación es intermedio, se impregna de la actitud del otro. Su pasión seria el miedo.
PERSONAJE 3 Pasando del tema.
Hombre. Energía baja. Anda arrastrando los pies y el cuerpo un poco doblado hacia delante, hombros y cabeza por delante, pecho y barriga doblado para atrás. Las piernas y los pies alineados a los hombros. Los brazos sueltos a lo largo del cuerpo sin apegarlos o bien dentro de los bolsillos de la chaqueta. Su forma de andar es despreocupada pero al mismo tiempo tiene el cuerpo un poco de tensión. Su nivel de relación es mínimo casi sin contacto. Su pasión seria la agresividad.
Y estos son mis tres personajes, poco a poco se irán moldeando.
Primer personatge (el “personatge mític de Lleida”…segur que l’heu vist pel carrer!)
Camina amb els braços oberts pero flexionats, amb l’esquena doblegada i el cap endavant, amb la barveta aixecada.
Té un nivell d’energia alt, i un ritme ràpid, i un espai petit.
Quan s’apropa a algú, envaeix el seu espai, i si és una noia, intentar besar-la (a la galta), pero preparant el petó “des de lluny”, salibat.
Motor situat a la barbeta.
Es mou des de l’emoció de la lujuria.
La mirada es fixa, amb cert toc de duresa.
Segon personatge (el “oye brothel!”)
Aquest personatge té un caminar “xulesc”. Es basa en el fluctuar lateral d’un home llatí. Quan camina, el costat esquerra de la cadera “cau” cap avall, al temps que el cap se’n va cap a la dreta. La mirada és dura i distreta.
Té un nivell d’energia mig-alt, un ritme lent i espai gran (quan se li apropa un home) i petit (quan és una noia).
El motor està situat a la cadera. Es mou més aviat des de l’emoció de la rabia.
Tercer personatge (…inclasificable!! ;) )
Ara tinc un personatge nou: té un caminar rítmic pero desgarvat, amb una mica de “pluma “ (jejeje). És tímid, pero no ho sembla en algunes situacions. Bé, potser més que tímid, és excessivament prudent o cautelós. Té una energia mitja-baixa, un espai ampli, que defensa poc (el deixa envair per altres personatges, tot i sentir-se molt incòmode quan això succeeix). Pero també és ambigu, ja que la seva distància (la distància que “marca” en parlar) és petita, és a dir, no li importa que els altres s’apropin (això potser ho hauré de canviar?).
Es mou des de l’emoció de la por.
La mirada és toba, i discreta, excepte quan es sent intimidat, que mira fixament, pero “atravessant” l’interlocutor.
bé, de moment vaig fent els deures!
ara falta ficar-li veu, a veure que passa!! ;)
Publicar un comentario